Què és una banda?

Els comportaments de les bandes varien segons el país, encara que s’observin certes estructures que es mantenen idèntiques en determinats grups. L’enorme variabilitat d’adaptacions de les bandes porta a que existeixin diferents definicions de bandes i a que sigui molt complex oferir una definició única.

Generalment, les bandes són grups que es formen de manera espontània, encara que posteriorment s’estableixin xarxes de comunicació entre diversos països. Acostumen a aparèixer a zones límit entre àrees on existeixen profundes desigualtats socials i econòmiques, problemes laborals i una àmplia diversitat sociocultural. Les bandes tenen com a objectiu desplegar la seva presència per tot un territori (real i virtual, com en el cas d’Internet), i ho fan a través del conflicte i la confrontació, d’una forma unificada, organitzada i sota una trajectòria guiada.

Les bandes són un fenomen que podem trobar al voltant del món, com a efecte resultant del malestar generat per la pobresa i les creixents desigualtats, la globalització, la progressiva complexitat cultural i diversos moviments migratoris.

Les bandes acostumen a ser majoritàriament urbanes i despleguen diverses formes de poder territorial. A nivell afectiu, les bandes vehiculitzen conflictes socials efecte de les desigualtats i prometen una unitat i seguretat absolutes.

Les bandes són grups que desafien l’ordre establert, tot defensant la seva identitat sobre la base de la confrontació. Malgrat això, no es pot reduir el problema de les bandes a una simple dicotomia “víctimes o criminals”.

Finalment, no s’han de confondre amb les bandes professionals altament organitzades o amb màfies, que disposen de grans mitjans econòmics (les fonts més conegudes de les quals són el narcotràfic, la prostitució, el tràfic d’armes, ...) i una immensa disponibilitat armamentística.

Contràriament a la idea relacionada amb que l’entrada en una banda vindria de la mà d’un procés actiu per part d’una persona més gran, els resultats de les escasses investigacions realitzades, mostren que els joves que passen a formar part d’una banda, ho fan per dos motivacions principals, encara que no úniques; en primer lloc, la recerca de relacions socials, ja sigui amb d’altres joves que passen a ser “germans” o per estar a prop d’un altre jove per al qual senten atracció o fins i tot per estar a prop d’algun familiar que ja és dins de la banda i per al qual sent admiració; en segon lloc, la recerca de seguretat, respecte i protecció que la banda promet.

Malgrat tot, alguns joves indiquen que es varen sentir forçats o coaccionats per entrar en una banda. Encara que també d’altres indiquen que va poder resistir la invitació d’entrada a la banda sense majors problemes.

Mites habituals sobre les bandes

“Les bandes són grups de joves, es tracta d’una moda adolescent”

Encara que determinats joves poden emprar el tema de les bandes com una moda, no pot restringir-se el fenomen a una simple tendència juvenil. En aquest sentit, tampoc és exacte identificar una vestimenta o preferència musical amb la pertinença a una banda.

Si les bandes fossin exclusivament grups de joves (com podrien ser les “colles” o les quadrilles) no hi trobaríem persones més grans, que habitualment són les que ostenten posicions de responsabilitat i lideratge dins del grup.

“ Els únics problemes que tenen les bandes són amb altres bandes”

Les bandes defineixen la seva identitat de grup sobre la base d’una oposició amb grups rivals. Ara bé, degut als seus mateixos comportaments, tendeixen a generar conflictes amb altres grups o amb certs sectors de la comunitat on pretenen establir-se.

“ Les dones no entren en les bandes”

Aquest és un estereotip difós moltes vegades en pel•lícules o certs programes de televisió, però que l’experiència no confirma. Més aviat al contrari, el que pot observar-se és que les dones ocupen un lloc dins de certes bandes, encara que quedin subordinades al paper de l’home.

Inclús algunes bandes tenen organitzacions paral•leles formades exclusivament per dones. Alguns estudis indiquen que les dones tendeixen a abandonar abans que els homes aquest tipus de grups.

“ Les bandes no tenen líder”

Totes les bandes tenen els seus orígens uns líders. La figura del líder pot amagar-se o distorsionar-se, però en la llarga cadena jeràrquica d’aquests grups és possible no només trobar un líder (o més d’un que posseeix aquesta posició de responsabilitat màxima) sinó tota una sèrie de graons intermedis que realitzen funcions de lideratge sobre els seus subordinats.

“ Els membres de les bandes són només immigrants”

Tampoc aquest tòpic es correspon amb la realitat. Entre els joves que formen part d’una banda trobem també persones del país on s’implanten.

“ La solució és la presó”

La solució al problema que poden generar les bandes no és la presó. La resposta als problemes generats per les bandes s’ha de combinar donant més importància a la prevenció entre els joves i desenvolupant més recursos comunitaris que ofereixin alternatives vàlides.

“El grup em protegirà, sempre em donarà suport”

La gran majoria de les bandes prometen aquest tipus de coses. No obstant, davant de determinades situacions, el grup deixa de costat una persona o bé dóna “llum verda” perquè sigui castigada. A part, el suport il•limitat que asseguren oferir es basa en una obediència cega i incondicional al grup.

“La gent em respectarà perquè estic amb la banda”

El jove es pensa que la banda li donarà seguretat i els altres el respectaran, però amb el pas del temps els problemes amb els altres poden créixer (distanciament, conflictes amb la família, etc.).

“ Mai me n’aniré, no se’n pot sortir”

Les bandes tendeixen a instal•lar entre els seus membres la idea que el compromís és per a tota la vida i cap a tot el grup. Paral•lelament el membre tindrà ocasió de comprovar l’assetjament que s’arribarà a exercir a diferents nivells damunt d’aquells que intenten abandonar i que acaba amb por i silenci.

Signes d’alarma

Cap d’aquests signes per ells mateixos suposen un signe d’alarma, sinó que el risc ve determinat quan en coincideix més d’un:

• Canvis inexplicables de comportament
• Distanciament d’antics amics, secretisme
• Canvis en la rutina habitual
• Descens sobtat del rendiment escolar
• Material car de dubtosa procedència
• Canvis dràstics en entorns extrafamiliars
• Problemes de disciplina dins i fora de casa
• Por a la policia
• Graffiti als voltants de casa
• Signes físics d’haver-se barallat
• Consum de drogues o possessió d’armes
• Ús d’un nom clau o un sobrenom
• Tattoos relacionats amb la banda

Recomanacions

• No alarmar-se, mantenir la calma, observar abans d’actuar
• Buscar més moments de relació
• Obrir la comunicació, especialment l’afectiva
• Mantenir entrevistes amb els professors
• Informar-se sobre el grup, no criticar-lo obertament
• Buscar ajuda professional especialitzada

Bibliografia

Decker, S. H., and Van Winkle, B. (1996). Life in the Gang: Family, Friends, and Violence. New York, NY: Cambridge University Press.

Thornberry, T. P., Krohn, M. D., Lizotte, A. J., Smith, C. A., and Tobin, K. (2001). Gangs in Developmental Perspective: The Origins and Consequences of Gang Membership. New York, NY: Cambridge University Press.

Thrasher, F. M. (1927, rev. eds. 1963, 2000). The Gang—A Study of 1,313 Gangs in Chicago. Chicago, IL: University of Chicago Press.